La confirmació del diagnòstic. Assumint una mica més la realitat

I vénen amb una mirada amable,

tots junts, vestits de blanc.

Fan la seva feina i et tornen a mirar,

i ja saps que el full de ruta canvia,

que res és com havien dit.

Agafen un llapis,

i fan un dibuix extrany.

I te n'adones que dista molt del cor,

del cor que vam estudiar a l'escola,

fins i tot del cor que et van dibuixar durant l'embaràs.

El dia que es confirma el diagnòstic amb tota la seva complexitat és un dels dies clau a l'hospital. És el dia que realment es perfila el camí. El dia que llegeixes a les cares dels altres si serà un camí més o menys planer i previsible o al contrari, si estarà ple d'aventures.

Nosaltres vam passar d'un diagnòstic prenatal de ventricle únic a una situació una mica més complicada, que ens va deixar, una vegada més, fora de joc:

1. VENTRICLE ÚNIC

En lloc de tenir dos ventricles, el cor del nostre fill en té un de sol. Per tant, la sang que ve de l’aurícula dreta (primer circuit) i la de l’aurícula esquerra (segon circuit) es barreja, mesclant-se així la sang oxigenada i la que no ho és. Això fa que la saturació d’oxigen a la sang sigui més baixa del que necessitaria el seu organisme per funcionar correctament. Una de les conseqüències més visibles és que el nostre fill es cansa excessivament a l’hora de dur a terme activitats tan vitals com  alimentar-se. Tant és així que, quan menja, té la mateixa sensació que nosaltres tindríem si intentéssim menjar un entrepà mentre estem corrent. A la llarga, la manca continuada d’oxigen a la sang faria que es morissin les cèl·lules que conformen els òrgans comprometent  el seu funcionament.

2. FORAMEN BULBOVENTRICULAR

Tot i que es considera que el cor del nostre fill és de ventricle únic, li ha quedat una petita càmera residual del que havia de ser el ventricle que no es va arribar a formar. D’aquesta càmera, anomenada foramen bulboventricular, neix l’artèria aorta.

Tot i que de moment el foramen comunica amb el ventricle únic, aquest té tendència a obstruir-se. Aquest fet implica una disminució progressiva del cabal de sang a l’artèria aorta i en cas que es tanqués del tot, el cor deixaria d’enviar sang al cos.

3. COARTACIÓ DE L’ARTÈRIA AORTA

L’artèria aorta té un diàmetre més petit del que correspondria: fa 6mm en tota la seva llargada (l’artèria pulmonar fa uns 12 mm). Tot indica que aquesta patologia està associada al poc cabal que ha tingut aquesta artèria des de la seva formació a causa de l’existència del foramen bulboventricular que obstruïa el pas de la sang.  

Ara bé, hi ha un tram d’uns dos centímetres, corresponents a l’arc aòrtic, en què el problema s’agreuja i el diàmetre no arriba a 1mm. En aquest punt el cabal de l’aorta es torna a veure compromès i disminueix fins al punt que el flux queda pràcticament obstruït. Això fa que, d’una banda, no arribi prou sang a la part inferior del cos i, de l’altra, el volum de sang que no pot circular per l’aorta es dirigeix cap als pulmons a través de l’artèria pulmonar, provocant un hiperfluxe pulmonar. Aquest hiperfluxe fa que que els pulmons quedin plens de líquid i no pugui respirar bé.   

4. TRANSPOSICIÓ DE GRANS VASOS

L’artèria aorta surt d’on hauria de sortir la pulmonar, i la pulmonar d’on hauria de sortir l’aorta. En el cas del nostre fill, això no havia de ser un problema gaire greu ja que les dues artèries surten del ventricle únic. Malauradament, l’existència del foramen bulboventricular, que limita el cabal de sang cap a l’artèria aorta, fa que aquesta transposició sí que esdevingui un problema.

Tota aquesta complexitat és el que els metges i infermeres anomenen fantasia cardíaca. En un principi només són noms i formes extranyes però ben aviat te n'adones de la importància que té que els pares coneguin i entenguin exactament què té el teu fill ja que, en algun moment, li pot arribar a salvar la vida.