Avui és un dia d’aquells que podem
dir especials perquè ... un dia com avui ara fa dos anys s’iniciava una
encoratjada història plena d’aventures i sentiments, i que no sé per
quina raó m’he vist atrapat en ella.
Com amic no tinc més que paraules d’agraïment per aquest petit
princep que dia rera dia ens mira als ulls i ens diu amb la seva mirada
picarona, no us preocupeu per mi que prou feina ja teniu vosaltres! que
jo tinc corda per anys!!!
Com no li ha d’anar el cor revolucionat!! és que no para quiet!!! Carrer carrer carrer carrer carrer carrer carrer!!
Personalment
he fet un canvi respecte el primer any quan m’aterrava pensar en la
mort, però quan el veia amb aquella energia especial que desprèn i la
força de no llençar mai la tovallola i de no donar res per perdut m’ha
ajudat ha deixar les pors en un racó ben llunyà. I així, aquest segon
any he pogut disfutar dels moments que hem estat junts i he rigut amb
ell, li he donat de berenar, l’he tingut a sopar i a dormir a casa,
truita amb bolets boníssim!! Katie Melua!! he jugat a contar fins a
tres..., a tancar portes... el problema és fer-lo callar!! a qui es deu
semblar!!
Gràcies petit príncep per ensenyar-nos que,
“no es veu bé més que
amb el COR; allò essencial és invisible per als nostres ulls” .Deixem que
el cor ens porti cap allò que és essencial i no deixi en l’oblit el que
realment és important per nosaltres.
Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada