L'esperança en l'espera.
Això és el que dóna forces.
Aquest és l'impuls.
I esdevé vida.
Vam viure l'embaràs en l'alegria, per molt que costi de creure, ja que el nostre fill va ressucitar abans de morir. Algunes persones del nostre entorn familiaritzades amb l'avortament i la mort perinatal ens han dit que això és perquè, en el moment de saber que havíem d'interrompre l'embaràs, vam fer un dol molt ben fet.
Nosaltres no sabem el motiu, però el que si sabem és que teníem una energia per lluitar que semblava no poder acabar-se mai.
I en cap cas, l'embaràs no és un espai de temps passiu, tot el contrari, la ment i l'ànima han d'avançar en molts aspectes per assumir que conviurem amb una malaltia per sempre més, amb tot el que això suposa en múltiples aspectes.
En les properes entrades, i fins arribar al naixement,compartirem amb vosaltres alguns dels processos i aprenentatges que vam fer durant els mesos d'embaràs, un cop vam conèixer la notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada