Però el camí continua.
Perfilant-se en l'incert.
Fins a una espurna de llum que retorna a la vida.
L'endemà vam anar a l'hospital de referència i ens van confirmar el diagnòstic: ventricle únic.
Van iniciar els tràmits per a l'avortament i, quan ja marxàvem a l'espera que es reunís el Comitè d'Ètica (que és qui resol si es pot interrompre l'embaràs), el meu company va demanar què passaria si esperéssim que el nen nasqués a terme. De fet, ell es referia a les causes derivades de tenir un ventricle únic que provocarien la seva mort. La nostra sorpresa va ser majúscula quan el metge ens va dir que l'operarien. Què?! Es pot operar?, vam dir perplexos.
El metge es va quedar blanc. Ens veia tan decidits per l'avortament que no ens havia dit res. Nosaltres li vam explicar que l'ecografia morfològica ens havien dit que no hi havia altre camí. I aquí va començar a perfilar-se un nou camí.
Van avisar el cardiòleg infantil per fer una altra ecografia i aquest va confirmar el diagnòstic i el pronòstic. Existia cirurgia per aquest tipus de malformació. Ens va explicar en què consistiria i que l'engranatge es posaria en marxa un cop el nen nasqués.
En les dues setmanes següents vam demanar una segona opinió a tres cardiòlegs infantils del país, que van coincidir fil per randa i, plens d'alegria, vam decidir tirar endavant.
Hem de dir però, que nosaltres vam tenir problemes burocràtics per poder aconseguir una segona opinió per part dels especialistes d'aquest camp, tot i ser coneixedors que teníem tot el dret. En cas que us trobeu amb problemes, sapigueu que hi ha un apartat de la web de la Generalitat de Catalunya on s'indica en quins casos es pot demanar una segona opinió i quin procediment s'ha de seguir. A més, si els diagnòstics no coincideixen exactament, podeu triar el centre sanitari on voleu ser atesos i tractats. En el nostre cas, finalment no vam haver de seguir aquest procediment però vam haver de fer moltes trucades i ser molt persuassius.
En aquest sentit, i al llarg de tots els reptes que hem hagut de superar a causa de la cardiopatia congènita del nostre fill, hem après a no quedar-nos paralitzats davant les informacions d'alguns especialistes i a buscar segones opinions sempre que alguna cosa ens ha fet rau rau a la panxa. Hem escoltat, llegit i mirat fins que hem estat en pau, i crec que, en part, gràcies a això el nostre fill és amb nosaltres avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada