I vénen amb una mirada amable,
tots junts, vestits de blanc.
Fan la seva feina i et tornen a mirar,
i ja saps que el full de ruta canvia,
que res és com havien dit.
Agafen un llapis,
i fan un dibuix extrany.
I te n'adones que dista molt del cor,
del cor que vam estudiar a l'escola,
fins i tot del cor que et van dibuixar durant l'embaràs.
El dia que es confirma el diagnòstic amb tota la seva complexitat és un dels dies clau a l'hospital. És el dia que realment es perfila el camí. El dia que llegeixes a les cares dels altres si serà un camí més o menys planer i previsible o al contrari, si estarà ple d'aventures.
Nosaltres vam passar d'un diagnòstic prenatal de ventricle únic a una situació una mica més complicada, que ens va deixar, una vegada més, fora de joc:
- VENTRICLE ÚNIC
En lloc de tenir dos ventricles, el cor del nostre fill en té un de sol. Per tant, la sang que ve de l’aurícula dreta (primer circuit)
i la de l’aurícula esquerra (segon circuit) es barreja, mesclant-se així la
sang oxigenada i la que no ho és. Això fa que la saturació d’oxigen a la sang
sigui més baixa del que necessitaria el seu organisme per funcionar
correctament. Una de les conseqüències més visibles és que el nostre fill es cansa
excessivament a l’hora de dur a terme activitats tan vitals com alimentar-se. Tant és així que, quan menja, té
la mateixa sensació que nosaltres tindríem si intentéssim menjar un entrepà
mentre estem corrent. A la llarga, la manca continuada d’oxigen a la sang faria
que es morissin les cèl·lules que conformen els òrgans comprometent el seu funcionament.
- FORAMEN BULBOVENTRICULAR
Tot i que es considera que el cor del nostre fill és de ventricle únic, li ha quedat una petita càmera residual del que
havia de ser el ventricle que no es va arribar a formar. D’aquesta càmera, anomenada
foramen bulboventricular, neix
l’artèria aorta.
Tot i que de moment el foramen comunica amb
el ventricle únic, aquest té tendència a obstruir-se. Aquest fet implica una
disminució progressiva del cabal de sang a l’artèria aorta i en cas que es tanqués
del tot, el cor deixaria d’enviar sang al cos.
- COARTACIÓ DE L’ARTÈRIA AORTA
L’artèria aorta té un diàmetre més petit
del que correspondria: fa 6mm en tota la seva llargada (l’artèria pulmonar fa
uns 12 mm ).
Tot indica que aquesta patologia està associada al poc cabal que ha tingut
aquesta artèria des de la seva formació a causa de l’existència del foramen
bulboventricular que obstruïa el pas de la sang.
Ara bé, hi ha un tram d’uns dos centímetres,
corresponents a l’arc aòrtic, en què el problema s’agreuja i el diàmetre no
arriba a 1mm. En aquest punt el cabal de l’aorta es torna a veure compromès i disminueix
fins al punt que el flux queda pràcticament obstruït. Això fa que, d’una banda,
no arribi prou sang a la part inferior del cos i, de l’altra, el volum de sang
que no pot circular per l’aorta es dirigeix cap als pulmons a través de
l’artèria pulmonar, provocant un hiperfluxe pulmonar. Aquest hiperfluxe fa que
que els pulmons quedin plens de líquid i no pugui respirar bé.
- TRANSPOSICIÓ DE GRANS VASOS
L’artèria aorta surt d’on hauria de sortir la
pulmonar, i la pulmonar d’on hauria de sortir l’aorta. En el cas del nostre fill,
això no havia de ser un problema gaire greu ja que les dues artèries surten del
ventricle únic. Malauradament, l’existència del foramen bulboventricular, que
limita el cabal de sang cap a l’artèria aorta, fa que aquesta transposició sí
que esdevingui un problema.
